Membres de CEO hi participaran en diferents àmbits organitzatius de la plataforma, per contribuir a que, quan es produeixi, sigui un èxit. Si ets un membre de Catalunya Empresa Oberta i vols col·laborar a través de la nostra Fundació a Barcelona Decideix, envia un email a info@ceo.cat

Fa 27 anys que treballa per a El País, on ha exercit com a redactor en cap de la secció d’Economia a Madrid i subdirector de l’edició catalana, entre d’altres.

Els Catalan Thursdays són les reunions que Catalunya Empresa Oberta organitza a diferents llocs del món amb l'objectiu d'esdevenir un punt de trobada entre professionals, emprenedors i, en general, gent del món de l'empresa interessats, entre d'altres, pel futur del paper de Catalunya en l'economia global.

Elisenda Paluzie fou elegida la primera degana de la Facultat d’Econòmiques de la UB el passat 18 de febrer. És professora Titular de Teoria Econòmica a la Universitat de Barcelona des del 2001 i Directora del Centre d'Anàlisi Econòmica i de les Polítiques Socials (CAEPS) de la UB. És màster en Economia Internacional i Desenvolupament Econòmic per Yale University (1996) i Doctora en Economia per la Universitat de Barcelona (1999).

Va obtenir una Beca de "la Caixa" per fer recerca pre-doctoral a la London School of Economics (1997-1998). Ha gaudit de beques post-doctorals (Beques Batista i Roca i Beques d’estades a l’estranger de la Generalitat de Catalunya i Research Training Network de la Comissió Europea) per cursar estades de recerca post-doctoral a la London School of Economics (2000-2001) i al CERAS, École Nationale de Ponts et Chaussées, Paris (2002-2003).

En el procés d'aprovació de l'Estatut del 2006 va ser la promotora de la campanya Economistes pel No. Actualment dirigeix l'Observatori del Finançament de Catalunya i és impulsora de la plataforma independentista Sobirania i Progrés. És militant d'Esquerra Republicana de Catalunya, on impulsà el corrent crític d'opinió Esquerra Independentista.

El Delegat ens va explicar els objectius que tenen les Delegacions, fer de lobby, per potenciar econòmica i especial políticament Catalunya. Va destacar que és un projecte que donarà els seus fruits a llarg plaç. També va destacar que s'estan obrint i s'obriran més delegacions arreu del món.

El convidat a Brusel·les del mes de febrer, en José Ramón Fernández, Secretari General del Comitè Européen des Entreprises Vins (www.ceev.be), organització que agrupa les federacions estatals europees dels productors de vins, va tenir l'ocasió de compartir amb els assistens els seus extensos coneixements sobre aquest món, que a continuació resumim de forma breu.

El vi és un ingredient de la identitat europea, sobretot mediterrània. Ara bé, les polítiques de salut pública poden dur a la “des-normalització” del nostre consum de vi. És per això que el sector advoca per la moderació, difonent la cultura del vi com una manera de viure (art de vivre), incompatible amb un consum excessiu o irresponsable.

El consum de vi baixa a Europa però augmenta al món. Ha esdevingut un producte global, cosa que ha coincidit amb un increment exponencial de la qualitat dels caldos. A Europa seguim sent els líders mundials però perdem quota de mercat. La nostra producció i estructures de comercialització estan atomitzades: ens manca una massa crítica d’empreses europees líders.

El vi a Europa està regulat per una organització comuna del mercat (OCM), com quasi tots els productes agrícoles. Fins ara, el marc jurídic europeu ha apuntal·lat les deficiències estructurals del mercat, orientant-se a la producció enlloc del consum. A tall d’exemple: prohibició de noves plantacions, política de “qualitat” obsoleta que propicia la banalització de les indicacions geogràfiques (IG), frens a la innovació en practiques enològiques, etc.

La reforma en curs de l’OCM vitivinícola és un pas necessari, però no suficient, per orientar més el sector vers la demanda dels consumidors i aprofitar les oportunitats del mercat mundial.

El vi destaca com a oasi d’interessos ofensius de la Unió Europea en un mar d’interessos defensius agrícoles. Tenim totes les de guanyar si aprofundim el desmantellament aranzelari multilateral, sobretot si s’acompanya d’una millor protecció de la propietat intel·lectual (marques i IGs).

En aquest entorn, els exportadors catalans s’enfronten als següents reptes:

- Tamany i presència global. Algunes empreses catalanes destaquen a nivell estatal, europeu i àdhuc internacional, però encara són lluny de les líders: Constelación, Gallo, Pernod-Ricard, etc.
- Focus en els mercats amb major potencial (EUA, Canadà) i mercats emergents
- Segmentació de l’oferta. S’ha d’aconseguir un forat als prestatges dels supermercats d’arreu i les cartes dels restaurants. Hi ha dos exemples catalans d’èxit: el cava i els vins del Priorat.
- Aprofitar les oportunitats de la reforma de l’OCM. Aquesta reforma dóna pas a l’acció de la Generalitat en la seva gestió i desplegament, i preveu ajuts a la promoció en mercats exteriors, inversions i reconversions.

El President del Cercle d’ Estudis Sobiranistes, va defensar l’Estat propi com a millor opció, per aconseguir una nació, amb identitat pròpia i plena capacitat de desició. Es destacaren i compararen casos d’altres regions europees com el Quèbec, Irlanda o el Kosovo.

En el posterior col.loqui amb els assistents, es tractaren principalment els següents temes:

· La importància de la llengua pròpia com a única llengua oficial, quan una nació esdevé independent.
· La convició i recolzament de la societat com a pilar bàsic per arribar a ser un Estat propi. Analitzant l’opinió de la societat catalana actual.
· L’ Estatut de Catalunya i la Constitució Espanyola actual. Es plantejà si la Constitució s’arribarà a modificar en un futur.

El convidat al Catalan Thursday va ser Joan Prats, Director de Responsabilitat Corporativa del grup de la UE de The Coca-Cola Company, que ens parlà de: "Multinacionals catalanes: una assignatura pendent".

Joan Prats deixà constància que Coca-Cola és una empresa amb més d’un segle d’història i que és present a tots els països excepte Cuba i el Iemen. Coca-Cola genera milions de llocs de treball i oportunitats per desenes de milions de famílies arreu del món. És el principal empleador privat a Àfrica.

També comentà com, a una multinacional nordamericana com Coca-Cola, es valora la capacitat de lideratge per la persuassió més que pel comandament. Els empleats que hi fan carrera parlen idiomes, són capaços de treballar en equip amb gent de diverses cultures i mostren molta flexibilitat personal, incloent-hi la disponibilitat de mudar-se a un altre país.

Al col.loqui es posà de manifest que al nostre país tenim pendent assolir una major internacionalització de les empreses i una major presència d’executius catalans a multinacionals estrangeres. Ambdues estan connectades, ja que els individus amb experiència en firmes internacionals poden traspassar els coneixements adquirits a empreses catalanes, i a la inversa.

Altres punts que van sorgir durant el col.loqui:

- Sembla que el caràcter català prefereix ser amo de quelcom petit abans que créixer i haver de compartir decisions. Tradicionalment l’empresa catalana no havia estat exposada a un entorn competitiu. Al gaudir dels mercats captius espanyols, les nostres empreses adoptaren un tamany adequat per servir tals mercats, no més. D’altra banda, a l’empresa catalana, propietat i gestió encara solen anar juntes, cosa que no sempre és el més eficient.

- Un greu problema és el baix nivell d’anglès de bona part de la població, inclosos els llicenciats universitaris. A aquest hàndicap se li ha d’afegir que l’Estat espanyol dedica menys recursos a l’educació que els nostres veïns: l’educació no ha estat mai una prioritat en les despeses públiques.

- La barrera idiomàtica perquè les nostres companyies treguin profit de les oportunitats de la globalització no és el català, sinó l’insuficient ús de l’anglès. No podrem atreure i conservar talent internacional si no podem funcionar en anglès.

- A les cultures del Sud d’Europa hi predomina una aversió al risc i poca acceptació del fracàs empresarial. A més, la gent sol estar molt vinculada al seu lloc d’origen. Com es diu vulgarment, « a Barcelona s’hi viu molt bé ».

Elena Flores va presentar les principals conclusions de l'informe elaborat per la Direcció General d'Afers Econòmics i Financers: "The EMU @10 report".

Durant el Catalan Thursday, Flores avaluà la Unió Monetària entre els 15 països europeus com un gran èxit que ha procurat als ciutadans beneficis directes tangibles com una menor inflació, menors quotes d'interès a llarg termini, un augment del comerç dins de la zona euro i la creació de quasi 16 milions de llocs de treball. Altres beneficis són la reducció dels deficits fiscals (fins a un 0,6 % de mitjana a la zona euro el 2007), una millor integració dels mercats europeus I l'increment del rol de l'euro com a moneda reserva internacional. Aquest últim aspecte protegeix la zona euro de turbulències en l'economia global com les que estem experimentant actualment.

Entre els reptes pendents, Elena Flores cità el creixement econòmic encara massa baix a la zona euro i la persistència i fins i tot augment de les diferències en inflació i competitivitat entre els països que la formen. Cità també una certa resistència dels Estats membres a adaptar-se al fet que ja no controlen la política monetària individualment. Flores advocà per una millor vigilància mútua i coordinació de les polítiques econòmiques dels Estats membres per assegurar polítiques pressupostàries sòlides i millorar la competitivitat europea. Demanà posicions comunes als fòrums internacionals tals com el G-8 i una millor governança per assegurar l'èxit econòmic a tota la zona.

Durant el debat, es discutí sobre la inflació creixent, sobretot en quant al petroli i als aliments, i de com tractar el problema dels sectors econòmics més afectats per l'alça dels carburants, tals com pescadors, transportistes i agricultors. Es parlà de les polítiques econòmiques dels últims anys a l'Estat espanyol, en que s'ha generat una bombolla immobiliària, atorgant un pes excessiu a la construcció en una economia amb dèficits per compte corrent a l'alça i una competitivitat a la baixa.

Es parlà també dels reptes de la globalització, de la Xina, i dels avantatges i desavantatges per als països que han declinat pertànyer a l'euro, com el Regne Unit i Dinamarca (La conclusió és que l'existència de l'euro els ha beneficiat, tot i no ser-hi, però que hi haguéssin sortit guanyant més formant-ne part). Com era inevitable tractant-se de Brussel·les, es debatí el recent "no" irlandès al Tractat de Lisboa.

Recentment ha publicat el llibre España desde una esquina. Federalismo o autodeterminación on exposa les seves tesis sobre la situació actual de Catalunya, d'Espanya i de les diferents vies possibles per a trobar una sortida, temes dels quals va parlar i vam poder debatre durant el sopar.

Vàrem comptar amb la presència com a ponent de l'Alfons López Tena, President del Cercle d'Estudis Sobiranistes, vocal del Consejo General del Poder Judicial i autor del llibre “Catalunya sota Espanya: l’opressió nacional en democràcia”.

El sopar va comptar amb l'entusiasta presència de professionals i emprenedors catalans, tant de l'àmbit de l'empresa privada com de les institucions comunitàries, que formaran el nucli d'un nou grup de CEO a Brussel·les.

Durant la vetllada es va debatre a fons la problemàtica del dèficit de les infrastructures a Catalunya, i d'una manera específica a l'àmbit aeroportuari. També es va tractar la situació del dèficit fiscal i les últimes novetats en el debat polític en relació a la publicació de les balances fiscals. Es va abordar el resultat de les últimes eleccions generals, i l'evolució que està experimentant la política catalana, incloent un debat a fons sobre els efectes negatius que la manca d'un Estat propi genera per a Cataunya. Finalment, el convidat i els participants van examinar els paral*lelismes entre Flandes i Catalunya i es va examinar les diverses opcions existents en relació a la sobirania de Flandes.

Catalunya ha de decidir d'una vegada per totes quin model econòmic ambiciona per a les properes generacions, si un model basat en la construcció i els serveis de baix valor afegit, com fins ara, o un model que ens porti a ser una petita economia potent en l'economia global del coneixement. I els mecanismes de poder polític necessaris per esdevenir una cosa o l'altra són totalment diferents. Per això creiem que la societat catalana necessita canviar de rumb en les seves aspiracions i canviar definitivament els nostres objectius estratègics a mig termini.

Durant els últims mesos hem estat mantenint contactes amb moltes entitats de la societat civil, especialment pel que fa al món econòmic, i hem trobat molts punts de coincidència amb la nostra visió. En aquest sentit, i com a presa de posició del que creiem ha de ser un viratge en l'estratègia del nostre país, hem impulsat el Manifest "És l'hora del pragmatisme, és l'hora de la independència", que mostra la nostra visió del país en el moment actual i cap on creiem que s'ha d'enfocar l'estratègia col·lectiva a mig termini per aconseguir els objectius que tots volem per a l'economia catalana.

En aquest manifest hi hem sumat un gran nombre entitats com a col·laboradores i adherides i moltes altres que comparteixen gran part d'aquesta visió, si bé encara no consideren oportú expressar-ho de forma pública.

Amb aquest manifest, la Fundació Catalunya Empresa Oberta esdevé la primera organització d'emprenedors i empresaris que aposta clarament per la independència com a única via política perquè Catalunya pugui complir els seus objectius de futur en l'àmbit econòmic.

Pots veure el Manifest i adherir-t'hi a http://ceo.cat/manifest.html