La primera part de la intervencíó es va centrar en els antecedents en l'estudi del dèficit fiscal i la rellevància de la societat civil -i en particular d'Òmnium Cultural- en l'impuls per a l'estudi. Així mateix, es van tractar les opcions metodològiques per la quantificació del dèficit.

Pel que fa a les opcions metodològiques, es van tractar les dues possibles: el criteri d'incidència o benefici i el criteri del flux monetari. El ponent va aclarir que la confusió metodològica que sovint s'addueix des dels mitjans i la política no es tal des d'un punt de vista acadèmic: hi ha diferències entre els punts de partida de les metodologies i això fa diferents els resultats. El criteri del benefici s'ha de servir de valoracions per imputar una despesa que fa l'Estat i que és considerada beneficiosa per tots els ciutadans. Així, la despesa que fa l'Estat a un lloc determinat es reparteix entre les Comunitats Autònomes partint de valoracions prefixades per qui fa l'estudi. Mentrestant, el criteri del flux monetari es serveix de hipòtesi que la CC.AA. és d'on provenen els diners i és on es destina la despesa de l'Estat, sense deixar la imputació de la despesa subjecte a valoracions.

En una segona part de la intervenció, el ponent va incidir en un aspecte que pot resultar rellevant de cara al debat polític actual sobre la balança fiscal de Catalunya. L'ús de criteris més que no pas la indicació de dades. Aquests criteris, que es refereixen al model poden ser consultats a l'article Dotze principis per inspirar la solidaritat interterritorial en un nou model de finançament autonòmic