Els Catalan Thursdays són les reunions que Catalunya Empresa Oberta organitza a diferents llocs del món amb l'objectiu d'esdevenir un punt de trobada entre professionals, emprenedors i, en general, gent del món de l'empresa interessats, entre d'altres, pel futur del paper de Catalunya en l'economia global.

El convidat a Brusel·les del mes de febrer, en José Ramón Fernández, Secretari General del Comitè Européen des Entreprises Vins (www.ceev.be), organització que agrupa les federacions estatals europees dels productors de vins, va tenir l'ocasió de compartir amb els assistens els seus extensos coneixements sobre aquest món, que a continuació resumim de forma breu.

El vi és un ingredient de la identitat europea, sobretot mediterrània. Ara bé, les polítiques de salut pública poden dur a la “des-normalització” del nostre consum de vi. És per això que el sector advoca per la moderació, difonent la cultura del vi com una manera de viure (art de vivre), incompatible amb un consum excessiu o irresponsable.

El consum de vi baixa a Europa però augmenta al món. Ha esdevingut un producte global, cosa que ha coincidit amb un increment exponencial de la qualitat dels caldos. A Europa seguim sent els líders mundials però perdem quota de mercat. La nostra producció i estructures de comercialització estan atomitzades: ens manca una massa crítica d’empreses europees líders.

El vi a Europa està regulat per una organització comuna del mercat (OCM), com quasi tots els productes agrícoles. Fins ara, el marc jurídic europeu ha apuntal·lat les deficiències estructurals del mercat, orientant-se a la producció enlloc del consum. A tall d’exemple: prohibició de noves plantacions, política de “qualitat” obsoleta que propicia la banalització de les indicacions geogràfiques (IG), frens a la innovació en practiques enològiques, etc.

La reforma en curs de l’OCM vitivinícola és un pas necessari, però no suficient, per orientar més el sector vers la demanda dels consumidors i aprofitar les oportunitats del mercat mundial.

El vi destaca com a oasi d’interessos ofensius de la Unió Europea en un mar d’interessos defensius agrícoles. Tenim totes les de guanyar si aprofundim el desmantellament aranzelari multilateral, sobretot si s’acompanya d’una millor protecció de la propietat intel·lectual (marques i IGs).

En aquest entorn, els exportadors catalans s’enfronten als següents reptes:

- Tamany i presència global. Algunes empreses catalanes destaquen a nivell estatal, europeu i àdhuc internacional, però encara són lluny de les líders: Constelación, Gallo, Pernod-Ricard, etc.
- Focus en els mercats amb major potencial (EUA, Canadà) i mercats emergents
- Segmentació de l’oferta. S’ha d’aconseguir un forat als prestatges dels supermercats d’arreu i les cartes dels restaurants. Hi ha dos exemples catalans d’èxit: el cava i els vins del Priorat.
- Aprofitar les oportunitats de la reforma de l’OCM. Aquesta reforma dóna pas a l’acció de la Generalitat en la seva gestió i desplegament, i preveu ajuts a la promoció en mercats exteriors, inversions i reconversions.