En la seva intervenció inicial, Joan Prats va parlar de les empreses multinacionals en general, i de Coca-Cola en particular. En un segon moment durant el col·loqui que va seguir, juntament amb els assistents del Catalan Thursday, es va passar a analitzar el perquè de l’escassetat de multinacionals catalanes.

Joan Prats deixà constància que Coca-Cola és una empresa amb més d’un segle d’història i que és present a tots els països excepte Cuba i el Iemen. Coca-Cola genera milions de llocs de treball i oportunitats per desenes de milions de famílies arreu del món. És el principal empleador privat a Àfrica.

També comentà com, a una multinacional nordamericana com Coca-Cola, es valora la capacitat de lideratge per la persuassió més que pel comandament. Els empleats que hi fan carrera parlen idiomes, són capaços de treballar en equip amb gent de diverses cultures i mostren molta flexibilitat personal, incloent-hi la disponibilitat de mudar-se a un altre país.

Al col.loqui es posà de manifest que al nostre país tenim pendent assolir una major internacionalització de les empreses i una major presència d’executius catalans a multinacionals estrangeres. Ambdues estan connectades, ja que els individus amb experiència en firmes internacionals poden traspassar els coneixements adquirits a empreses catalanes, i a la inversa.

Altres punts que van sorgir durant el col.loqui:

- Sembla que el caràcter català prefereix ser amo de quelcom petit abans que créixer i haver de compartir decisions. Tradicionalment l’empresa catalana no havia estat exposada a un entorn competitiu. Al gaudir dels mercats captius espanyols, les nostres empreses adoptaren un tamany adequat per servir tals mercats, no més. D’altra banda, a l’empresa catalana, propietat i gestió encara solen anar juntes, cosa que no sempre és el més eficient.

- Un greu problema és el baix nivell d’anglès de bona part de la població, inclosos els llicenciats universitaris. A aquest hàndicap se li ha d’afegir que l’Estat espanyol dedica menys recursos a l’educació que els nostres veïns: l’educació no ha estat mai una prioritat en les despeses públiques.

- La barrera idiomàtica perquè les nostres companyies treguin profit de les oportunitats de la globalització no és el català, sinó l’insuficient ús de l’anglès. No podrem atreure i conservar talent internacional si no podem funcionar en anglès.

- A les cultures del Sud d’Europa hi predomina una aversió al risc i poca acceptació del fracàs empresarial. A més, la gent sol estar molt vinculada al seu lloc d’origen. Com es diu vulgarment, « a Barcelona s’hi viu molt bé ».